domingo, 16 de marzo de 2014

Jo tinc aquesta veu.



Escolte de nou a Estellés amb veu nova
no una veu jovent
no massa desconeguda
i sent una melangía d´intensitat inesperada
m´afalaga la veu del meu poble
la veu d´homes i dones ben parits de la meva terra
i sé, conec, ho tinc per cert
que hi som molts
que hi ha tants
encara que semblen invisibles
son una remor de continuïtat
son tota la rauxa d´aquest Mediterrani nostre
ells es reflecteixen a la mar
i son fets de sorra i vent
i punxes groguenques i romer i timó
no hi ha homes ni dones com els nostres
no hi ha persones com les nostres
hi ha d´altres, sí, hi ha molts
però nosaltres compartim
un llunyà destí a la vora de la mare d´aquesta terra
tenim un dolç privil·legi
a la nostra parla
al nostre ben fer
que es tant
i que de vegades sembla
que desapareix entre les flames de les cremades
al foc dels masclets
a l´excés de les capitals projectes de paper
però no es així
poble meu, escolta a dintre, al fons
sota la creixent utopía panfletaria
sota el benestar que us estan furtant
hi ha un pla que no es nostre
no es d´arrel i no es de justícia
i jo també comence a fer panflets
i no m´agrada
recordar-vos una cosa
que deuría ser així
ánima que ens deu pertanyer
que no es de ningú més
que es nostra.

Somnieu amb mi
amb la vostra veu
inextingible.

Somnieu amb mi
per un altre futur
arràn totes les malifetes.

Somnieu valencians
somnieu
i també esteu ben desperts i alerta
que tot es canvi.

---------------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa



No hay comentarios: