miércoles, 29 de abril de 2015

Poemes impossibles.

A photo posted by Ferran Garrigues (@ferrangarrigues) on

Potser el poema que vull escriure
mai ha estat escrit
i trio de parlar-ne
sense neguit i sense rauxa
d'un misteri sagnant
a la vora del precipici.

Jugavem fets d´ombra
al passadís de la casa
la llum no era tal com avui
però la mort ja havia aparegut
dintre l'abraç on tremolava l'ànima del gos
i la humitat anava caient
desfeta a sobre les cames
i es feia tant tou com dur el cos de l'animal.

Sota nosaltres un cercle
una taca roja que anava creixent
i allà vaig acomiadar-me
com només es pot fer la primera vegada.

Recordo que algú premia amb insistència el segell de la porta
i jo aguaitava alguna cosa que no recordo
paralitzat i tendre
tot llàgrima i tot sil·lenci al mateix temps.

Ara m´agradaria tornar a aquelles estàncies
per parlar al nen a cau d´orella
abraçar l' infància nodrida d'abandó i solitud
produïr el canvi necessari
a la seva condició.

Més també potser 
que el poema que vull escriure
no siga escrit
i que les veritats que recordo
siguen encara possibles i impossibles
a l'estància d'aquell nen.

----------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: