jueves, 28 de abril de 2016

Jo, la por.

Nosaltres que temem
patir els pessics memorials de la vida
i ens amagem darrere de tantes coses
que ja la llengüa 
feta miquetes
no sap com retornar-se.

Nosaltres que temem
i tenim el misteri
sota les parpelles
entre el costellar
a la capsa fixa i milimétrica
que en diem cor
vestits amb la por
mossegats per ella
en procès deconstructiu
amuntegant-nos 
ara i després
sempre ara i després
mai perdurem.

Nosaltres, jo, i tú, també
encavalcats en la nostra presumció d´innocència
ballem un relat que no te fi
perque es trasllada 
en cada petita transformació
on ja no som nosaltres
i només resta la temor
a no tornar a ser-hi.

Nosaltres, ai, nosaltres
que patim les hores com mil·lenis
on els segons centúries 
pareixen matar-nos cada vegada
més de pressa, més ràpid
sense deixar un alé intermig
tot es ja, tot ens acava
tot ens esmuny el poc que resta
i ens fatiga, i ens dol
tanta por manifestada
tant de coratge malinterpretat
que va minvant-se a les ombres que ens sostenen
perque elles poden no èsser aqui però hi son.

Nosaltres, aquestes petites coses
que trontollen els carrers
les nits i els llits en silenci
incapaços de fer res
de trencar el continuu
de frenar 
de botar fora
d´aquest  transport corpori
i llevar-nos aquesta calamitat
i tornar a conquerir
cadascun dels indrets comuns
on no quedava res.

-------------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: