viernes, 22 de julio de 2016

Mancances i dolçors.

Em faltes a cada segon
em faltes
amb aquesta mancança terrible de la distància
i amb el silenci que hem de patir
amb les lletres que de vegades passen arrossegant-nos la vida. 

Em faltes i el temps 
fa ferides d´argent als ulls que miren i no et troben
i cauen i no s´endinsen a tu. 

Et trobe quan tanque els ulls
als indrets inesperats quan sona súbitament una cançó 
o mire els amants distrets en els carrers mig adormits. 

I no es res nou al món que aixó ens passe 
o que em passe
i que et dessitge un viatge plaent 
fins que ens apropem quasi a tocar-nos al proper encontre. 

I saber que després de l´inicial territori de la pausa
sé massa be que estàs present a les parpelles 
on salve el teu somriure total on ulls, celles i galtes s´encenen 
mentre em devoren els teus pous lluents de misteriosa tristessa. 

Es així que hem succeït. 

Es així que ens hem trobat tantes vegades
en apenes res si pensem el temps com homes contemporanis. 

En aquestos infinits que hem creat 
per salvar-nos de tota la vida feta a mesura dels altres. 

Dolça fertilitat del nostre somni. 

Dolça felicitat constant de la nostra fantasía. 

On ja som eternitat, un en l´altre.

---------------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: