martes, 26 de julio de 2016

Pauses.

Em prenc el temps 
per viure la meva complicitat
mentre em dius
que hi ha que simplificar les coses
i jo segueixo ací
pensant que aquesta radical pretensió
de deixar les coses reduïdes
desfent la seua complexitat
es terrible.

Ha estat un temps de gent
diguem-los poetes i escriptors
que han buscat la veritat 
en les paraules
i ens han deixat aquesta estrategia
que molts heu assumit com veritable
i jo que no soc de religions
ni de papistes
ni de monarques
segueixo ací capficat
a les difícils contracepcions
que la paraula em deixa.

Fins ara dir res
o dir-ho tot
fugir de sexes 
a l´amagatall del somni
tindre la necessitat de triar
un dessig principal
amagar-nos 
en qualsevol cosa que ens han dit
justificar l´amor com un reducte
quasi igual que una carrera laboral
definir la poesía
que no es més 
que aquesta predil·lecció
per descriure inútilment els nostres pensaments
qualsevol dessig
alguna insubornable emoció
que no para de mastegar-nos
ha estat completament inútil.

Potser ha aplegat el moment just 
per poder fer alló que ens calga.

I acceptar que som el que som
i fer-nos de vegades
tan semblants
quasi religiosament fanàtics
de qualsevol estil o estratègia
ens arrenca del lloc principal
on la veu ja era suficient.

--------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: