domingo, 7 de agosto de 2016

Permanències.

Potser no em queda lloc
i desdibuixe les meves pretensions
amb la mesura cuàntica d´aquestos temps
perquè serà millor caure ara
caure quan encara hi ha espai
després serè potser ombra i lluernor
tot a la vegada
a les llàgrimes d´algú que em va conèixer.

Encara ara que estic i soc
i vull i estime i vole amunt
perdent qualsevol oportunitat
decideixo aquesta transformació
i emigre i resorgeix-ho
lluny d´aquesta maternitat terrena
on pense que era casa meva
on no m´espera ningú
i tot es mort 
milimètrica mort i convalecència.

I de tots em quede amb pocs 
que son de fet els que es quedaren amb mi
encara que de vegades jo fora
aquesta monstruositat humana
feta de perill, estima i imitació
encara per acabar.

---------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: