domingo, 7 de agosto de 2016

Possibles.

I que passarà ara que creuem el temps i les ones
a cavall de ferralles voladores
per passar una mica del temps que ens queda
trontollant a habitacions de prèstec 
mentre sonen diferents cançons als nostres llavis
i ens morim d´amor i distància
mentre la diferència s´acurta
i un dia més es un dia menys
encara que faça tanta de mal aquesta realitat
on hem estat tant orfes 
on ens han ferit mortalment 
per que ens siga impossible sorgir
i retrovar cadascuna de les peces 
per construïr de nou
i tornar all lloc que vam trobar.

Si cal desfer les paraules 
si cal cremar-se els dits
si cal desfer-se de deixalles
si cal ofrenar el dessig
si cal dir-nos adeu
i deixar-nos anar
i que vinguen les corrents del món
i que ens mengen els ulls els ocells
i ens acabe tota sol·lució
i no tinguem de res
per començar de nou.

I sabrem que tot es l´espurna del present
i sabrem que no cal plorar 
que el risc es infinitament necessari
encara que no entengues res del que t´he escrit
i jo no sàpiga res del que et remou
aquestes fronteres estan fetes de veus 
i nosaltres no
nosaltres podem ser tot el que som.

No oblidem mai
nosaltres podem ser tot el que som.

-------------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: