sábado, 17 de septiembre de 2016

Últim pensament d'avui.

A l'últim pensament d'avui hi eres tu
i no sé com treure't d'aquesta equació
i no sé ben be com treure't d´aquesta glaciació
on el cervell se'm fa cada vegada més liquid 
i no sé ben be com fer ja res sense que estigues present
i les mans em tremolen amb aquesta rauxa
i no sé, no sé si tindre por 
o acceptar senzillament una preferència
abans de caminar directament cap alló que ens mereixíem.

A l'últim pensament et trobe, i estàs feliç
cap enyor et trenca el somriure
i nosaltres que ens hem quedat miran-te
fem el que podem i no es molt i no es poc
encara que mira'm ací fet pols i tot el que falta
que no cal un tsunami 
per esfondrar-nos i fer una muntanya de cossos
que no calía anar-se'n així
amb aquesta desmesura
no, no calía.

I jo que sé 
només repetir com un poeta avorrit
que l'últim pensament d'avui ets tu
tot ets tu 
i no ets ningú
i no som res 
quan aquesta memòria ens treu 
i ens llença de tant en tant lluny de nosaltres
per tornar a tu
sigues qui sigues 
pareixes el que pareixes
que ja no estás
i que no es possible trobar-te
com un d'eixos llibres que no saps a qui vas deixar
i que encara es belluga al record de les teves prestatgeries
mentre passetgem els nostres amagatalls
i puc dir després de tant de temps
quant et trobe a faltar.

-----------------------------------------------

Ferran Garrigues Insa

No hay comentarios: